Daniel Condeminas

Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època). La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs. Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a

Article publicat al núm.1 (estiu 2014) de la segona època de la revista Comunicació21  D’aquí 6 anys, el mercat mundial de la TV comptarà amb nou mil milions de persones consumidores, la majoria de les quals la rebran per senyals digitals; hi haurà més de vuit mil milions de connexions mòbils de banda ampla; i més de quinze mil milions de dispositius estaran connectats via IP i, per tant, tindran la capacitat d’oferir continguts audiovisuals. Aquestes magnituds extraordinàries són part de les previsions del grup Ericsson en l’escenari que projecta per al 2020. La televisió,  des del punt de vista dels continguts audiovisuals que es poden gaudir dins i fora del que fins fa poc era la seva única finestra –la pantalla de TV—viu una època de grans transformacions, amb una multiplicació de finestres, formats i vinculacions amb tota la resta del sector audiovisual –no només de la històrica relació amb el cinema, amb les altres indústries culturals,  i amb les tecnologies infor

A la jornada, amb Blanca Serra i Joan Manuel Tresserras Divendres 9 de maig, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans se celebrà la taula rodona "El català al cinema a la transició nacional" organitzat per la Xarxa d'Entitats cíviques i culturals dels Països Catalans. Un acte que tenia per objectiu analitzar, en clau de futur, els resultats de la Llei del cinema aprovada el 2010 i del projecte de reforma d'aquesta llei, que tot just inicia el seu tràmit parlamentari. Presentació de les conclusions del Simposi a Vilaweb (a partir del mn. 41,25 del vídeo de la crònica de l'acte ) Tal i com va recordar a l'inici de l'acte, Blanca Serra, la taula rodona té el seu origen en les conclusions del Simposi sobre l'ús social del català, celebrat el 2012, i en el qual vaig tenir l'honor de coordinar l' àmbit de mitjans de comunicació , i que es presentaren el 2013 a l'espai Vilaweb amb Vicent Partal. En la meva intervenció,

L’escalada de la tensió interna dins la CCMA, després de diverses vagues continuades, el tancament de la direcció als despatxos de TV3 i la dimissió en bloc del seu comitè professional. Tindrà aquest final de setmana un nou capítol amb la votació per a la convocatòria d’una vaga indefinida o una fórmula similar.  La situació és límit. Té uns orígens i unes causes concretes. I sobre elles cal actuar i amb urgència. Abans d’entrar-hi, no vull deixar d’esmentar el capítol de la no-retransmissió en directe els premis Gaudí; circumstància que va fer mal a tothom, però que és el resultat d’un legítim dret de vaga davant d’una situació que s’ha anat degradant. La polèmica particular que es va generar, a l’entorn d’un suposat distanciament entre la gent del cinema i els professionals de TV3, mereix però un altre article. Els greus problemes del nostre valuosíssim cinema no tenen res, res a veure amb oferir o no en directe aquests premis d’una Acadèmia del Cinema Català, que tant Joe

Dijous 7 de novembre, el Ple del Parlament s'oposava a la moció en la que es demanava aturar el procés d'externalització del departament comercial de TV3. Una decisió polèmica de l'actual consell de govern de la CCMA que ha estat contestat dins i fora de la "Corpo", però que a més dels vots en contra de CiU i el PP, també comptà amb els vots del PSC... I perquè?  A moltes persones els ha estranyat que un partit que sempre fa un discurs públic en defensa dels mitjans públics de comunicació, pel que fa a TV3 la seva actuació, però, no coincideix amb el model de referència que li pertoquen als nostres mitjans nacionals. Per això, lamentablement, no em va estranyar el seu vot en favor de la externalització, totalment incoherent amb aquests valors que es diuen defensar. No m'agrada parlar en primera persona, i menys de processos que són resultats d'una obra col·lectiva com tot allò que afecta a TV3 i Catalunya Ràdio. Però fa uns anys vaig viure una ag