Daniel Condeminas

Article publicat al núm.1 (estiu 2014) de la segona època de la revista Comunicació21  D’aquí 6 anys, el mercat mundial de la TV comptarà amb nou mil milions de persones consumidores, la majoria de les quals la rebran per senyals digitals; hi haurà més de vuit mil milions de connexions mòbils de banda ampla; i més de quinze mil milions de dispositius estaran connectats via IP i, per tant, tindran la capacitat d’oferir continguts audiovisuals. Aquestes magnituds extraordinàries són part de les previsions del grup Ericsson en l’escenari que projecta per al 2020. La televisió,  des del punt de vista dels continguts audiovisuals que es poden gaudir dins i fora del que fins fa poc era la seva única finestra –la pantalla de TV—viu una època de grans transformacions, amb una multiplicació de finestres, formats i vinculacions amb tota la resta del sector audiovisual –no només de la històrica relació amb el cinema, amb les altres indústries culturals,  i amb les tecnologies infor

Els acords presos aquesta setmana pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, expressen i alhora són conseqüència de tres errors estratègics que amenacen objectius bàsics, fundacionals, dels mitjans de comunicació públics del país; i amb ells es posa en perill la màxima i insubstituïble plataforma de projecció de la llengua i cultura catalanes, aquí i al món. Tots tres, però, són esmenables si hi ha voluntat; voluntat política en el sentit més explícit, sa i democràtic del terme. Uns errors similars als que estan patint altres estructures comunicacionals claus d’aquest país, com l’ACN. El primer error és l’acceptació acrítica, obedient, d’una nova retallada pressupostària, que de confirmar-se, significaria una reducció acumulada de més del 40% respecte el 2010 , si tenim en compte l’IPC. O sigui, ens acostaríem a la meitat dels diners que rebia TV3 i Catalunya Ràdio de la Generalitat fins fa ben poc. I es pot continuar fent televisió i

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema europeo de TD

Amb la TV connectada, el garbuix de plataformes i sistemes d’accés a continguts audiovisuals (IPTV, WebTV…) se simplificarà per a l’usuari de forma extraordinàriament còmoda.  Des de la pantalla principal de la llar –i la resta també— es veurà televisió. Una televisió que no serà només la que hem conegut fins ara, sinó moltes coses més que, això sí, es podran gaudir com un tot des del comandament a distància. Un de sol. En els darrers anys, l’accés a múltiples continguts audiovisuals per IP, absolutament a la carta i de forma gratuïta –legal o no–, havia desplaçat les noves generacions de l’aparell de televisió del menjador a la pantalla de l’ordinador… això i la irrupció de les xarxes socials nascudes amb els primers xats i fòrums d’Internet. La gran millora de l’experiència visual de les noves pantalles de televisió, per mida i per resolució, juntament amb la seva creixent connectivitat a Internet, està obrint un nou escenari al que fins ara hem conegut com a “televisió”, que per