Passa al contingut principal

La ràdio, un mitjà audiovisual de primera

Ahir al vespre, assistia novament a la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi de cinematografia, organitzats des de fa 56 anys per RNE a Catalunya. A banda dels més que merescuts aplaudiments a Javier Mariscal i Fernando Trueba per Chico y Rita, o a Rosa Ma. Sardà, en recollir el reconeixement a Ventura Pons --qui ha tornat a trobar el tremp de les seves millors comèdies amb Any de Gràcia-- sense oblidar la gran actriu Julieta Serrano o l'equip d'EVA format a l'ESCAC, voldria apuntar quatre idees sobre la importància del mitjà radiofònic com a eina estratègica per a la comunicació i la cultura.

Interior de l'exposició itinerant de RNE 
Just aquest proppassat diumenge, arribava a Barcelona l'exposició itinerant del 75è. aniversari de RNE, el mateix dia que actuava en directe Amelie, els guanyadors del Disc Català de l'any, premi que ha permès donar impuls a joves grups musicals del país, i que exemplifica una de les moltes iniciatives en favor de la cultura catalana que ha protagonitzat Ràdio 4 al llarg dels seus més de 35 anys d'història; una història ben farcida de dificultats i entrebancs, que han arribat a posar en perill la seva mateixa continuïtat.

L'impacte del sector radiofònic en el panorama mediàtic no el descobrirem ara, però val la pena apuntar algunes dades del que passa --de bo-- a Catalunya. Si agafem les dades de l'EGM com del Baròmetre de la comunicació i la cultura, el consum de ràdio generalista en català aquest 2012 aporta un percentatge que es mou entre les 2/3 parts i prop del 75%. Unes xifres rècord, que cal complementar amb el fet que 3 de les 4 emissores musicals més escoltades siguin catalanes, i que en moltes comarques una d'elles lideri l'audiència, com és el cas de Flaix FM al centre del país; o que la primera emissora tot notícies sigui, de llarg, Catalunya Informació.

Un mitjà que s'ha adaptat permanentment als canvis tecnològics i de consum, i n'ha sortit reforçat, malgrat l'aparició de noves ofertes. Així ho indica el seu protagonisme a les xarxes socials; o la seva presència a les aplicacions més punteres dels nous dispositius de comunicació, tal i com es va testimoniar a l'exitosa darrera edició dels Radiodays Europe, celebrada a Barcelona el mes de març.

Amb Josep Martí i Ferran Amago en la inauguració de la jornada
Però tot això no seria possible sense la grans professionals, tant a l'àrea tècnica, com davant dels micròfons. Persones creadores i creatives que cada dia ofereixen una programació d'altíssim interès ciutadà, per totes les franges d'edat. Vaig voler subratllar aquest element clau durant l'obertura de la jornada commemorativa del Dia Mundial de la Ràdio, organitzat el 21 de febrer pel COETTC, a la seu de Pimec.  I crec oportú recordar alguna de les paraules d'aquell dia: "massa sovint, quan es parla del món audiovisual, molts de dins se n'obliden de la ràdio; i molta gent de la ràdio considera que no s'està pensant en ella. I és un greu error que cal superar tant a nivell acadèmic com ciutadà, ja que la ràdio és un mitjà audiovisual de primer nivell, amb molts i molts grans professionals al darrera".

Entrades populars d'aquest blog

Panorámica sobre la TV digital en Colombia y Panamá 2013

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema europeo de TD

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant i niciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual. Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys. En paral·lel, tot i meritòri

La CCMA en perill. Posem punt i final als efectes de la contrareforma.

L’escalada de la tensió interna dins la CCMA, després de diverses vagues continuades, el tancament de la direcció als despatxos de TV3 i la dimissió en bloc del seu comitè professional. Tindrà aquest final de setmana un nou capítol amb la votació per a la convocatòria d’una vaga indefinida o una fórmula similar.  La situació és límit. Té uns orígens i unes causes concretes. I sobre elles cal actuar i amb urgència. Abans d’entrar-hi, no vull deixar d’esmentar el capítol de la no-retransmissió en directe els premis Gaudí; circumstància que va fer mal a tothom, però que és el resultat d’un legítim dret de vaga davant d’una situació que s’ha anat degradant. La polèmica particular que es va generar, a l’entorn d’un suposat distanciament entre la gent del cinema i els professionals de TV3, mereix però un altre article. Els greus problemes del nostre valuosíssim cinema no tenen res, res a veure amb oferir o no en directe aquests premis d’una Acadèmia del Cinema Català, que tant Joe