Daniel Condeminas

Aquest cap de setmana el cinema català ha tornat a recollir nous reconeixements. El s guardons lliurats al  Festival de Cinema de Màlaga han estat una nova demostració que aquí es fan obres de gran qualitat, pensant tant en la seva projecció comercial com en la seva qualitat. Precisament, en relativament poc temps, he tingut l'ocasió d'assistir a les estrenes de tres films d'autor que exemplifiquen aquesta enorme vitalitat creativa que en aquests darrers anys ha agafat una molt forta embranzida, ara perillosament qüestionada per retallades aquí i allà... després en parlem. Tres pel·lícules de temàtica i estructura molt diferent, però amb dos elements compartits que, un d'ells per la seva temàtica no estrictament cinematogràfica, mereix quelcom més que les línies que segueixen: l'extensió territorial de la llengua catalana, i fins i tot la implícita reivindicació del seu paper fonamental, vital, com a eina de comunicació. Una realitat ben amenaçada per altra ba

Ahir al vespre, assistia novament a la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi de cinematografia , organitzats des de fa 56 anys per RNE a Catalunya. A banda dels més que merescuts aplaudiments a Javier Mariscal i Fernando Trueba per Chico y Rita , o a Rosa Ma. Sardà, en recollir el reconeixement a Ventura Pons --qui ha tornat a trobar el tremp de les seves millors comèdies amb Any de Gràcia -- sense oblidar la gran actriu  Julieta Serrano  o l'equip d' EVA  format a l' ESCAC , voldria apuntar quatre idees sobre la importància del mitjà radiofònic com a eina estratègica per a la comunicació i la cultura. Interior de l'exposició itinerant de RNE   Just aquest proppassat diumenge, arribava a Barcelona l'exposició itinerant del 75è. aniversari de RNE, el mateix dia que actuava en directe Amelie , els guanyadors del Disc Català de l'any , premi que ha permès donar impuls a joves grups musicals del país, i que exemplifica una de les moltes iniciatives