Daniel Condeminas

Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època). La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs. Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a ...

Com a antecedent de l’article que vaig publicar la setmana passada sobre els principals problemes que afecten TV3 i Catalunya Ràdio, he volgut recuperar un resum de la intervenció feta al Parlament el 23 de novembre del 2011, en relació al projecte de llei de modificacions de tres lleis en l'àmbit de l'audiovisual: CAC, Comunicació audiovisual i CCMA. Compareixença en la que no em vaig quedar pas sol en el pronòstic del que podria passar si s’aprovava. I lamentablement vam encertar de ple. Imatge amb altres compareixents al Parlament: David Bassa, president del Grup Barnils (gairebé només es veu el seu braç esquerre), Montse Grau, degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions pübliques, i Josep M. Martí, Degà del Col·legi de Periodistes “Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya, bon dia, (...) Sistema d'elecció i perfil dels càrrecs representatius Fa 12 anys, la suma de les voluntats de molts representants del món de la c...

Els acords presos aquesta setmana pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, expressen i alhora són conseqüència de tres errors estratègics que amenacen objectius bàsics, fundacionals, dels mitjans de comunicació públics del país; i amb ells es posa en perill la màxima i insubstituïble plataforma de projecció de la llengua i cultura catalanes, aquí i al món. Tots tres, però, són esmenables si hi ha voluntat; voluntat política en el sentit més explícit, sa i democràtic del terme. Uns errors similars als que estan patint altres estructures comunicacionals claus d’aquest país, com l’ACN. El primer error és l’acceptació acrítica, obedient, d’una nova retallada pressupostària, que de confirmar-se, significaria una reducció acumulada de més del 40% respecte el 2010 , si tenim en compte l’IPC. O sigui, ens acostaríem a la meitat dels diners que rebia TV3 i Catalunya Ràdio de la Generalitat fins fa ben poc. I es pot continuar fent televisió i ...

Comparteixo aquest article publicat al número 95 de la revista DIRCOM , de l'editorial Comunicación Latinoamericana (estiu 2012) Como una administración pública informa, dinamiza y acompaña un cambio complejo en todos los hogares Una de las máximas expresiones de la comunicación corporativa, se produce cuando una organización se compromete a garantizar un proceso de cambio que deba acometer toda una población, en un breve espacio de tiempo. En ese caso, elementos afectivos que la definen, que articulan su imagen corporativa --como la confianza o la credibilidad-- deben ser eficazmente puestos en valor, para que los objetivos de carácter conductual se consigan eficazmente. Unos ejemplos de comunicación corporativa, planteada como una acción integrada de una administración pública, han sido la mayoría de las campañas institucionales sobre el proceso de transición a la televisión digital que se han desarrollado recientemente en Europa, y que ahora están realizando –o deberán...