Daniel Condeminas

Article publicat al núm.1 (estiu 2014) de la segona època de la revista Comunicació21  D’aquí 6 anys, el mercat mundial de la TV comptarà amb nou mil milions de persones consumidores, la majoria de les quals la rebran per senyals digitals; hi haurà més de vuit mil milions de connexions mòbils de banda ampla; i més de quinze mil milions de dispositius estaran connectats via IP i, per tant, tindran la capacitat d’oferir continguts audiovisuals. Aquestes magnituds extraordinàries són part de les previsions del grup Ericsson en l’escenari que projecta per al 2020. La televisió,  des del punt de vista dels continguts audiovisuals que es poden gaudir dins i fora del que fins fa poc era la seva única finestra –la pantalla de TV—viu una època de grans transformacions, amb una multiplicació de finestres, formats i vinculacions amb tota la resta del sector audiovisual –no només de la històrica relació amb el cinema, amb les altres indústries culturals,  i amb les tec...

Els acords presos aquesta setmana pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, expressen i alhora són conseqüència de tres errors estratègics que amenacen objectius bàsics, fundacionals, dels mitjans de comunicació públics del país; i amb ells es posa en perill la màxima i insubstituïble plataforma de projecció de la llengua i cultura catalanes, aquí i al món. Tots tres, però, són esmenables si hi ha voluntat; voluntat política en el sentit més explícit, sa i democràtic del terme. Uns errors similars als que estan patint altres estructures comunicacionals claus d’aquest país, com l’ACN. El primer error és l’acceptació acrítica, obedient, d’una nova retallada pressupostària, que de confirmar-se, significaria una reducció acumulada de més del 40% respecte el 2010 , si tenim en compte l’IPC. O sigui, ens acostaríem a la meitat dels diners que rebia TV3 i Catalunya Ràdio de la Generalitat fins fa ben poc. I es pot continuar fent televisió i ...