Daniel Condeminas

Com a antecedent de l’article que vaig publicar la setmana passada sobre els principals problemes que afecten TV3 i Catalunya Ràdio, he volgut recuperar un resum de la intervenció feta al Parlament el 23 de novembre del 2011, en relació al projecte de llei de modificacions de tres lleis en l'àmbit de l'audiovisual: CAC, Comunicació audiovisual i CCMA. Compareixença en la que no em vaig quedar pas sol en el pronòstic del que podria passar si s’aprovava. I lamentablement vam encertar de ple. Imatge amb altres compareixents al Parlament: David Bassa, president del Grup Barnils (gairebé només es veu el seu braç esquerre), Montse Grau, degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions pübliques, i Josep M. Martí, Degà del Col·legi de Periodistes “Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya, bon dia, (...) Sistema d'elecció i perfil dels càrrecs representatius Fa 12 anys, la suma de les voluntats de molts representants del món de la c...

Els acords presos aquesta setmana pel Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, expressen i alhora són conseqüència de tres errors estratègics que amenacen objectius bàsics, fundacionals, dels mitjans de comunicació públics del país; i amb ells es posa en perill la màxima i insubstituïble plataforma de projecció de la llengua i cultura catalanes, aquí i al món. Tots tres, però, són esmenables si hi ha voluntat; voluntat política en el sentit més explícit, sa i democràtic del terme. Uns errors similars als que estan patint altres estructures comunicacionals claus d’aquest país, com l’ACN. El primer error és l’acceptació acrítica, obedient, d’una nova retallada pressupostària, que de confirmar-se, significaria una reducció acumulada de més del 40% respecte el 2010 , si tenim en compte l’IPC. O sigui, ens acostaríem a la meitat dels diners que rebia TV3 i Catalunya Ràdio de la Generalitat fins fa ben poc. I es pot continuar fent televisió i ...

Comparteixo aquest article publicat al número 95 de la revista DIRCOM , de l'editorial Comunicación Latinoamericana (estiu 2012) Como una administración pública informa, dinamiza y acompaña un cambio complejo en todos los hogares Una de las máximas expresiones de la comunicación corporativa, se produce cuando una organización se compromete a garantizar un proceso de cambio que deba acometer toda una población, en un breve espacio de tiempo. En ese caso, elementos afectivos que la definen, que articulan su imagen corporativa --como la confianza o la credibilidad-- deben ser eficazmente puestos en valor, para que los objetivos de carácter conductual se consigan eficazmente. Unos ejemplos de comunicación corporativa, planteada como una acción integrada de una administración pública, han sido la mayoría de las campañas institucionales sobre el proceso de transición a la televisión digital que se han desarrollado recientemente en Europa, y que ahora están realizando –o deberán...

Amb la TV connectada, el garbuix de plataformes i sistemes d’accés a continguts audiovisuals (IPTV, WebTV…) se simplificarà per a l’usuari de forma extraordinàriament còmoda.  Des de la pantalla principal de la llar –i la resta també— es veurà televisió. Una televisió que no serà només la que hem conegut fins ara, sinó moltes coses més que, això sí, es podran gaudir com un tot des del comandament a distància. Un de sol. En els darrers anys, l’accés a múltiples continguts audiovisuals per IP, absolutament a la carta i de forma gratuïta –legal o no–, havia desplaçat les noves generacions de l’aparell de televisió del menjador a la pantalla de l’ordinador… això i la irrupció de les xarxes socials nascudes amb els primers xats i fòrums d’Internet. La gran millora de l’experiència visual de les noves pantalles de televisió, per mida i per resolució, juntament amb la seva creixent connectivitat a Internet, està obrint un nou escenari al que fins ara hem conegut com a “televisió”, que...

En aquestes darreres setmanes s’han celebrat dues activitats destacades – una acadèmica, a la UAB , i l’altra, el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) de Granollers-- que m’han permès reflexionar sobre el canvi de paradigma que està vivint el disseny de l’ecosistema audiovisual del nostre país i que, com assenyalaré tot seguit, pot significar la fi del model sorgit del treballat consens dels anys 90; un consens que havia permès avançar en la vertebració d’un model nacional, homologable amb els països europeus que han marcat camí. Ara, de confirmar-se algunes temences, i de no canviar aviat el rumb de determinades decisions, anem caminant a un altre model, que manté sobre el paper característiques similars, però que és molt diferent en concepte i recorregut final: el model regional. Un model que ja no impugna la problemàtica de subsidiarietat del nostre sistema comunicatiu i del marc de referències que genera davant l’espanyol; que deixem de ser només un subsistema. Aquest no. Aques...