Daniel Condeminas

En la polèmica sobre els nomenaments dels nous membres del CAC, voldria apuntar tres qüestions que considero importants, i de les que he llegit o escoltat molt pocs anàlisis. Més enllà de les formes que han presidit aquest lamentable procés, n'hi ha temes de fons que no poden passar per alt, i que ens dibuixen un perillós escenari de futur on la feina de construcció d'un entramat d'institucions públiques de la comunicació i l'audiovisual, i per tant de l'estructura democràtica d'una societat, pot quedar definitivament tocat per haver perdut la seva credibilitat davant la ciutadania. I el que no és creïble no serveix de res. La primera és que em sorprèn la sorpresa pels perfils elegits. Malgrat es va dir que els canvis introduïts a les lleis de la CCMA i el CAC eren tècnics, i en favor de no sabem quins estalvis, la veritat és que van canviar a pitjor, a molt pitjor, el sistema d'elecció dels seus representants. Això no té res de tècnic, sinó d'ideol