Daniel Condeminas

En aquestes darreres setmanes s’han celebrat dues activitats destacades – una acadèmica, a la UAB , i l’altra, el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) de Granollers-- que m’han permès reflexionar sobre el canvi de paradigma que està vivint el disseny de l’ecosistema audiovisual del nostre país i que, com assenyalaré tot seguit, pot significar la fi del model sorgit del treballat consens dels anys 90; un consens que havia permès avançar en la vertebració d’un model nacional, homologable amb els països europeus que han marcat camí. Ara, de confirmar-se algunes temences, i de no canviar aviat el rumb de determinades decisions, anem caminant a un altre model, que manté sobre el paper característiques similars, però que és molt diferent en concepte i recorregut final: el model regional. Un model que ja no impugna la problemàtica de subsidiarietat del nostre sistema comunicatiu i del marc de referències que genera davant l’espanyol; que deixem de ser només un subsistema. Aquest no. Aques