Passa al contingut principal

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant iniciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual.
Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys.
En paral·lel, tot i meritòries iniciatives dels darrers temps com l'EduCAC, la cultura de l'audiovisual i l'alfabetització mediàtica a les nostres escoles és encara ben lluny de situar-se al nivell que li reserva la Llei d'educació. I això per diversos motius, alguns endògens del món docent. Una situació ben distinta a la dels nostres veïns del nord, amb una llarga trajectòria de programes generalitzats a les escoles i instituts que –i és només un d'aquests programes– celebrarà la setmana de la premsa i els mitjans a l'escola.
En tot cas, un gran equipament com aquest amb tot l'enorme atractiu patrimonial i d'experiències que podria oferir seria una eina de primer ordre per dinamitzar i generalitzar aquesta cultura mediàtica i audiovisual que en altres països europeus ja forma part del paisatge acadèmic, enfortint la consciència crítica i democràtica dels seus ciutadans i reforçant la vinculació d'aquests amb la producció audiovisual de la seva pròpia indústria.
Properament, una de les escoles de referència del sector, l'EMAV de Barcelona, inaugurà una nova i gran seu en una de les naus de l'antiga fàbrica barcelonina de Can Batlló. Potser, potser, seria més que interessant pensar que els espais encara per urbanitzar de les antigues naus industrials poguessin acollir aquest necessari museu. Hi pensem?

Article publicat al portal comunicació21.cat:  https://comunicacio21.cat/opinio-comunicacio21/126150-sumar-estrategies-patrimoni-educacio-i-experimentacio-mediatica

Entrades populars d'aquest blog

Panorámica sobre la TV digital en Colombia y Panamá 2013

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema euro...

La CCMA en perill. Posem punt i final als efectes de la contrareforma.

L’escalada de la tensió interna dins la CCMA, després de diverses vagues continuades, el tancament de la direcció als despatxos de TV3 i la dimissió en bloc del seu comitè professional. Tindrà aquest final de setmana un nou capítol amb la votació per a la convocatòria d’una vaga indefinida o una fórmula similar.  La situació és límit. Té uns orígens i unes causes concretes. I sobre elles cal actuar i amb urgència. Abans d’entrar-hi, no vull deixar d’esmentar el capítol de la no-retransmissió en directe els premis Gaudí; circumstància que va fer mal a tothom, però que és el resultat d’un legítim dret de vaga davant d’una situació que s’ha anat degradant. La polèmica particular que es va generar, a l’entorn d’un suposat distanciament entre la gent del cinema i els professionals de TV3, mereix però un altre article. Els greus problemes del nostre valuosíssim cinema no tenen res, res a veure amb oferir o no en directe aquests premis d’una Acadèmia del Cinema Català, que tant...