Passa al contingut principal

Barcelona VisualSound: l'expressió dels nous creadors

Aquest passat divendres, 17 de febrer, participava a la cloenda de la 9ena edició del Barcelona VisualSound a l'espai Jove Boca Nord del barri del Carmel. Durant 11 dies, 8 centres cívics i culturals de la ciutat han aplegat més de cinquanta activitats sobre el món de l'audiovisual, on s'han pogut veure i escoltar les 133 obres seleccionades d'un total de quasi quatre-centes presentades. Tot un rècord!

Com l'any passat, vaig fer un breu parlament en nom del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya, just abans que s'atorguessin els 22 premis del jurat i del públic. Unes paraules en les que vaig subratllar la importància que tenen festivals com aquest per als joves; perquè són aparadors on no només es poden conèixer, sinó sobretot reconèixer els valors de les produccions audiovisuals premiades o, si més no, seleccionades pel jurat. 

Més de cent creacions que demostren la qualitat i la innovació de molts joves catalans que les han creat, realitzat i produït. Qualitat i innovació que, sumades a la necessitat de treballar amb pressupostos molt més minsos que fa uns anys, són les claus de futur per a les noies i nois que vulguin esdevenir professionals del sector. Tenen a l'abast unes eines de treball impensables fa només uns pocs anys, que han de saber utilitzar per oferir productes diferenciats, amb valor afegit propi, de la immensa oferta disponible.

Unes noves generacions que, a diferència de les anteriors, ja no han crescut amb una o dues pantalles --la del cinema i la del televisor de casa-- sinó que viuen immersos en una societat multipantalla, on els continguts audiovisuals són els protagonistes. Una nova realitat social, cultural i de civilització de la que l'exposició Pantalla Global, recentment inaugurada al CCCB, és una interessant reflexió sobre el món que estem transformant des de la comunicació i la creació audiovisual.







Entrades populars d'aquest blog

Panorámica sobre la TV digital en Colombia y Panamá 2013

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema europeo de TD

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant i niciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual. Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys. En paral·lel, tot i meritòri

Museu de l’audiovisual de Barcelona: una assignatura pendent

Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època). La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs. Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a