Passa al contingut principal

Colòmbia: compartint l'experiència de la TDT

Una de les sessions del seminari a Barranquilla
Després de molts mesos de preparació, i de la mà de la Universitat de Barcelona, he viscut l'experiència de compartir a Colòmbia, les experiències viscudes durant els sis darrers anys del procés de substitució de la TV analògica per la TDT; primer a la CCRTV i després a la Generalitat de Catalunya, com a director del programa d'impuls a la TDT.

Juntament amb grans professionals de TV3, TVE-Catalunya i del sector de les telecomunicacions, hem aportat des de Catalunya els nostres coneixements. No només del que ha passat i de com poden aplicar-ho al seu procés, sinó també de les perspectives de futur que compartirem a una banda i l'altra de l'Atlàntic ben aviat.

A l'ambiciós programa de formació multidisciplinar sobre la TDT a Colòmbia encara li queden algunes setmanes de seminaris; però ja es pot avançar que finalitzarà exitosament. Molts centenars de professionals vinculats a les televisions i a les productores, a les enginyeries TIC, al món universitari, i a l'administració nacional, departamental o local, han pogut aprofundir en el complex escenari de la TV digital; tant des de la vessant tecnològica, com de les noves formes de producció, com dels nous tipus de consum audiovisual que genera.

Al llarg d'una setmana molt intensa --tant de viatges com de vivències professionals-- he pogut traslladar als assistents als seminaris de Bogotà, Cali i Barranquilla la importància i la necessitat d'acompanyar el desplegament de les emissions digitals, d'un programa integral de comunicació ciutadana. Un programa de comunicació estratègica que primer informi bé sobre el procés de substitució tecnològica i desfaci dubtes, i després sigui catalitzador de la seva implementació a totes les llars, a desenes de milions de televisors, abans no es produeixi l'apagada de les emissions analògiques. A Catalunya, el procés va finalitzar satisfactòriament. I la cosa no era pas senzilla: es pretenia universalitzar l'accés a la TDT en un país d'un gran complexitat orogràfica, i d'una molt alta diseminació poblacional com és el nostre.

Colòmbia tot just ha iniciat el seu procés a la TV digital. Amb gran encert, segur, va decidir en el seu dia apostar pel sistema europeu, enlloc de seguir les passes de països veïns que s'han acollit al japonès, amb Brasil com a part implicada. Europa, i amb ella Catalunya, té l'oportunitat de bastir ambiciosos projectes de col·laboració amb el teixit creatiu i industrial d'aquest gran país americà que, properament celebrarà els seus primers 60 anys televisius. Un país amb la vista posada a ser un gran referent del nou panorama de la producció audiovisual d'aquell continent. En parlarem en un següent article.

Entrades populars d'aquest blog

Panorámica sobre la TV digital en Colombia y Panamá 2013

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema europeo de TD

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant i niciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual. Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys. En paral·lel, tot i meritòri

Museu de l’audiovisual de Barcelona: una assignatura pendent

Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època). La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs. Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a