divendres, 8 de novembre de 2013

Perquè alguns voten a favor de l'error d'externalitzar el departament comercial de TV3?

Dijous 7 de novembre, el Ple del Parlament s'oposava a la moció en la que es demanava aturar el procés d'externalització del departament comercial de TV3. Una decisió polèmica de l'actual consell de govern de la CCMA que ha estat contestat dins i fora de la "Corpo", però que a més dels vots en contra de CiU i el PP, també comptà amb els vots del PSC... I perquè? 

A moltes persones els ha estranyat que un partit que sempre fa un discurs públic en defensa dels mitjans públics de comunicació, pel que fa a TV3 la seva actuació, però, no coincideix amb el model de referència que li pertoquen als nostres mitjans nacionals. Per això, lamentablement, no em va estranyar el seu vot en favor de la externalització, totalment incoherent amb aquests valors que es diuen defensar.

No m'agrada parlar en primera persona, i menys de processos que són resultats d'una obra col·lectiva com tot allò que afecta a TV3 i Catalunya Ràdio. Però fa uns anys vaig viure una agra discussió sobre quina havia de ser presència a la --llavors-- futura oferta digital, la TDT per part de TV3; si s'anava a competir en primera línia o s'assumia un paper complementari. A mitjans de la passada dècada s'havia aconseguit, amb dures negociacions amb el govern espanyol del PSOE, que la CCMA disposés de 2 canals multiplex (MUX), els que li permeten actualment oferir 5 canals que, fa poc, eren 6, sense comptar IB3 i Canal9 fins que ja no va ser possible emetre'ls al Principat. 

I què pensava el PSC? doncs que TV3 ja en tenia prou amb un MUX, i que no havia de posar cap recurs en la posada en marxa de les emissions al segon; assumint com a normal que RTVE en tingués 2 i la CCMA es quedés només amb 1. Per tant, donaven per bo que TV3 competís amb desavantatge amb TVE i els grans grups privats espanyols. I he parlat de discussió agra, perquè la defensa que vam fer per a que TV3 posés en marxa els 2 MUX va provocar una discussió ben pujada de to enmig d'una taula. Finalment, aquest absurd plantejament del PSC no va reeixir, i me'n felicito d'haver estat partícip que la CCMA prengués la decisió adequada; per la qual actualment podem gaudir de TV3HD, un canal que emet en autèntica alta definició. De fet, és l'únic amb programació normal i no "en proves" que podem veure per la TDT amb aquesta resolució d'imatge tant nítida.


Voldria apuntar només que, anys més tard del que explico, els diputats del PSC al grup del PSOE al Congrés, van donar el seu vist-i-plau a la Llei General de l'Audiovisual, redactada d'acord amb les exigències d'UTECA (l'associació empresarial impulsada per Tele5 i Antena3). Una desastrosa legislació que, a més d'explicar la permanent pèrdua de pes de TVE al panorama televisiu estatal, perjudicava el conjunt de l'oferta audiovisual pública.

Els arguments que avalen la conveniència i la raó que el departament de comercial de TV3, com el de Catalunya Ràdio, han de continuar formant part interna de la CCMA els he exposat en aquest article, publicat al portal informatiu NacióDigital.cat (http://www.naciodigital.cat/opinio/7015/tv3/deixar/pensar/petit) i que podeu llegir a continuació:


TV3 ha de deixar de pensar 

en petit

«Ara, li toca el rebre al departament de comercial de TV3 que, si res no ho atura, es vol deixar en mans d’una empresa externa»


De fa massa temps la CCMA, la “Corpo”, viu en un clima de tensions internes que no s’expliquen només per les continuades retallades dels seus pressupostos públics. Després de l’accidentat procés de l’ERO, que ha demostrat massa mancances negociadores, i que ha deixat al descobert que si és que hi ha un projecte de futur per als mitjans nacionals audiovisuals als despatxos de la direcció de la casa, aquest és el de pensar-lo a la defensiva, de mirar de quadrar els números davant del Govern i de practicar la dita de “qui dia passa any empeny”. En definitiva, de pensar en petit. Ara, li toca el rebre al departament de comercial de TV3 que, si res no ho atura, es vol deixar en mans d’una empresa externa. La manca absoluta de criteri de servei públic empresarial que hi ha darrera aquesta iniciativa de la direcció de la casa, farà que aquesta mateixa setmana el Parlament hagi de debatre i votar un cop més sobre decisions, més que discutibles, adoptades per un consell de govern nascut d’un autèntic nyap: la “contrareforma” legislativa perpetrada el 2011.

De forma incoherent amb el que es pretén vendre per fer passar la píndola, dient que es tracta de generar sinergies amb operadors privats per millorar els ingressos, la privatització d’aquesta àrea estratègica només s’aplicaria a la televisió, no pas a Catalunya Ràdio que fa un any treballa per separat, tot i que la ràdio i la televisió ja siguin una única empresa, la CCMA;  i que les estratègies comercials “en paquet” són especialment eficaces, que per això les fan tots els grups mediàtics. Llavors perquè d’aquesta segregació? Aquí només hi caben dues possibilitats: o els pretesos arguments són només excuses per dissimular que es passa una molt atractiva cartera de clients, acompanyada de la poderosa marca de TV3, a mans privades, o simplement és una tàctica suïcida de voler semblar innovadors en decisions que cap, cap ni una, de les grans corporacions audiovisuals ha pres. Com he comentat en altres articles, l’àrea comercial no es dedica “només” a vendre espais publicitaris als canals televisius, radiofònics o als portals d’Internet, sinó que a tot arreu és part estratègica en l’obtenció d’altres recursos, treballant estratègicament amb les àrees de producció i programació en el disseny de les ofertes de les graelles de cada propera temporada... I això no es pot compartir amb tercers que tinguin interessos en el mitjà televisiu. ¿Hi hauria res més forassenyat en el món industrial que explicar a la competència quin producte vols posar al mercat abans que hagi entrat a la línia de producció? O dit d’una altra manera: ¿algú posaria el seu departament de R+D+I a casa dels seus rivals comercials?

No voldria allargar-me en les xifres que demostren que ara, amb totes les dificultats que provoca la pressió sobre el mercat publicitari del duopoli privat espanyol televisiu, TV3 tingui el mèrit de mantenir-se com a tercer grup destacat a nivell estatal; dades que desmunten la temptació de dir “a fora ho faran millor”. N’apunto només una: aproximadament la meitat dels ingressos publicitaris de les televisions dites autonòmiques les aconsegueix TV3. I en són 12 les corporacions televisives que integren la FORTA, 12.

I mentre, cal anar en compte. En gran mesura, l’alt rendiment publicitari de TV3 passa per mantenir la posició de lideratge de les audiències televisives a Catalunya. Un lideratge que et permet continuar figurant a les rutines de planificació publicitària, que es fixen al les oficines madrilenyes de les grans centrals de mitjans. Un lideratge que caldria enfortir amb un projecte guanyador per als propers anys que no es confiï en anar mantenint o aconseguint determinats èxits a la graella i de gaudir de la forta tirada del consum dels continguts informatius en uns moments polítics tant excepcionals;  i que no se’n refiï que Antena3 i Tele5, i els seus segons i tercers canals, continuïn oferint unes propostes de programació no prou atractives a bona part de les audiències més fidelitzades a TV3. L’idioma no ho és tot, i per a les noves audiències encara menys.

En altres ocasions he afirmat que els mecanismes de col·laboració mútua entre els mitjans i professionals de la CCMA i la resta del sector audiovisual –la producció independent- són millorables. I que en aquest procés caldrà fixar xifres, tant econòmiques com de plantilles. Però s’haurà de fer a partir d’un model de futur, d’una estratègia ambiciosa, no pas del simple desmantellament d’un model amb 30 anys d’existència.

En tot cas, i veient com van –o deixen d’anar- canals com IB3 o Canal9, a TV3 li toca més que mai ser “la” televisió de la llengua catalana, amb majúscules; sigui dit amb tot el respecte per a la resta de canals del país, que són molt importants en la conformació del nostres espai nacional de comunicació.  I això vol dir per a TV3 créixer en audiència i referencialitat  a Catalunya, a la resta dels Països Catalans i a tot el món on algú entengui la nostra llengua, des de les diverses plataformes que tenim a l’abast. I per fer-ho possible, tenir un departament comercial potent i estructurat dins la casa és clau, no pas accessori.