Passa al contingut principal

Intervenció a la jornada "El català al cinema a la transició nacional": De l'incompliment a la contrareforma?

A la jornada, amb Blanca Serra i Joan Manuel Tresserras
Divendres 9 de maig, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans se celebrà la taula rodona "El català al cinema a la transició nacional" organitzat per la Xarxa d'Entitats cíviques i culturals dels Països Catalans. Un acte que tenia per objectiu analitzar, en clau de futur, els resultats de la Llei del cinema aprovada el 2010 i del projecte de reforma d'aquesta llei, que tot just inicia el seu tràmit parlamentari.

Presentació de les conclusions del Simposi a Vilaweb
(a partir del mn. 41,25 del vídeo de la crònica de l'acte)
Tal i com va recordar a l'inici de l'acte, Blanca Serra, la taula rodona té el seu origen en les conclusions del Simposi sobre l'ús social del català, celebrat el 2012, i en el qual vaig tenir l'honor de coordinar l'àmbit de mitjans de comunicació, i que es presentaren el 2013 a l'espai Vilaweb amb Vicent Partal.

En la meva intervenció, vaig fer un repàs dels continguts claus de la Llei del cinema, tant sobre el doblatge al català com sobre l'impuls de la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana. I també s'apuntaren algunes dades i resultats: de resultats de la manca de desplegament normatiu de la llei, l'oferta de català a crescut molt poc aquests darrers anys, i el sector audiovisual està vivint una dura època de retallades del sector públic, especialment per la desaparició de línies de suport a la producció en català previstes a la normativa estatal.
i vaig destacar les importants diferències entre la llei vigent i el projecte de reforma impulsat des del Govern i que properament debatrà la cambra catalana, motiu pel qual vaig escollir com un títol amb ganes de polèmica per a la meva presentació "De l'incompliment a la contrareforma?". 

Joan Manuel Tresserras, va fer una detallada descripció del procés de negociació política i sectorial de la llei, així com apuntà les dificultats per impulsar un decidit canvi de paradigma per a la quasi testimonial presència de pel·lícules doblades al català. Tot i que afegí que amb una Catalunya amb estructures d'Estat pròpies la situació podria canviar molt favorablement.

El debat posterior serví per fer balanç d'aquests tres anys llargs de vigència de la llei, i per analitzar quin impacte podria tenir la reforma legislativa plantejada.

En l'enllaç del peu de foto inferior es pot veure (i descarregar) la presentació que vaig preparar per a la intervenció.
Portada de la presentació de la intervenció a la jornada "El Català al cinema a la transició nacional"





Etiquetes de comentaris:

Entrades populars d'aquest blog

Museu de l’audiovisual de Barcelona: una assignatura pendent

Article publicat en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època). La llista de ciutats amb grans museus de la televisió i del cinema és llarga: Nova York, Berlín, Los Ángeles, París, Londres, Torí o Bradford, per esmentar algunes de les ubicacions dels espais més significatius. El passat, present i futur de les distintes expressions de la creació i la indústria audiovisual tenen seus on, de forma més o menys prioritària, es preserva el llegat històric, s’estudia i es divulga el patrimoni de la ràdio, de la televisió, dels nous mitjans a la xarxa, del cinema o dels videojocs. Uns museus que són un gran aparador per a la promoció i difusió de la producció pròpia del país, i un espai de formació i experimentació per als futurs nous professionals d’aquest sector. I tot això sumat al seu poderós atractiu per al turisme cultural intern i extern i, a més, pensats per a tot els públics. Un atractiu per a ...
Més informació

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant i niciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual. Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys. En paral·lel, tot i meritòri...
Més informació

La televisió recupera protagonisme: Els reptes del mercat audiovisual en el context internacional

Article publicat al núm.1 (estiu 2014) de la segona època de la revista Comunicació21  D’aquí 6 anys, el mercat mundial de la TV comptarà amb nou mil milions de persones consumidores, la majoria de les quals la rebran per senyals digitals; hi haurà més de vuit mil milions de connexions mòbils de banda ampla; i més de quinze mil milions de dispositius estaran connectats via IP i, per tant, tindran la capacitat d’oferir continguts audiovisuals. Aquestes magnituds extraordinàries són part de les previsions del grup Ericsson en l’escenari que projecta per al 2020. La televisió,  des del punt de vista dels continguts audiovisuals que es poden gaudir dins i fora del que fins fa poc era la seva única finestra –la pantalla de TV—viu una època de grans transformacions, amb una multiplicació de finestres, formats i vinculacions amb tota la resta del sector audiovisual –no només de la històrica relació amb el cinema, amb les altres indústries culturals,  i amb les tec...
Més informació