Passa al contingut principal

Intervenció a la jornada "El català al cinema a la transició nacional": De l'incompliment a la contrareforma?

A la jornada, amb Blanca Serra i Joan Manuel Tresserras
Divendres 9 de maig, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans se celebrà la taula rodona "El català al cinema a la transició nacional" organitzat per la Xarxa d'Entitats cíviques i culturals dels Països Catalans. Un acte que tenia per objectiu analitzar, en clau de futur, els resultats de la Llei del cinema aprovada el 2010 i del projecte de reforma d'aquesta llei, que tot just inicia el seu tràmit parlamentari.

Presentació de les conclusions del Simposi a Vilaweb
(a partir del mn. 41,25 del vídeo de la crònica de l'acte)
Tal i com va recordar a l'inici de l'acte, Blanca Serra, la taula rodona té el seu origen en les conclusions del Simposi sobre l'ús social del català, celebrat el 2012, i en el qual vaig tenir l'honor de coordinar l'àmbit de mitjans de comunicació, i que es presentaren el 2013 a l'espai Vilaweb amb Vicent Partal.

En la meva intervenció, vaig fer un repàs dels continguts claus de la Llei del cinema, tant sobre el doblatge al català com sobre l'impuls de la indústria cinematogràfica i audiovisual catalana. I també s'apuntaren algunes dades i resultats: de resultats de la manca de desplegament normatiu de la llei, l'oferta de català a crescut molt poc aquests darrers anys, i el sector audiovisual està vivint una dura època de retallades del sector públic, especialment per la desaparició de línies de suport a la producció en català previstes a la normativa estatal.
i vaig destacar les importants diferències entre la llei vigent i el projecte de reforma impulsat des del Govern i que properament debatrà la cambra catalana, motiu pel qual vaig escollir com un títol amb ganes de polèmica per a la meva presentació "De l'incompliment a la contrareforma?"

Joan Manuel Tresserras, va fer una detallada descripció del procés de negociació política i sectorial de la llei, així com apuntà les dificultats per impulsar un decidit canvi de paradigma per a la quasi testimonial presència de pel·lícules doblades al català. Tot i que afegí que amb una Catalunya amb estructures d'Estat pròpies la situació podria canviar molt favorablement.

El debat posterior serví per fer balanç d'aquests tres anys llargs de vigència de la llei, i per analitzar quin impacte podria tenir la reforma legislativa plantejada.

En l'enllaç del peu de foto inferior es pot veure (i descarregar) la presentació que vaig preparar per a la intervenció.
Portada de la presentació de la intervenció a la jornada "El Català al cinema a la transició nacional"





Entrades populars d'aquest blog

Panorámica sobre la TV digital en Colombia y Panamá 2013

Aquest text va ser la meva col·laboració al reportatge sobre la situació de la TDT a Amèrica Llatina , publicat al número 212 de Prensario Internacional TDT en el mundo: la excepción latinoamericana Distribución mundial de los 4 sistemas de la TDT. En azul el europeo, y en verde el  japonés-brasileño Mientras el estándar europeo de la TV digital terrestre (TDT) ha conseguido ser el mayoritariamente adoptado a nivel mundial, América Latina adoptó el japonés, gracias en gran parte a su alianza estratégica con Brasil. Así, descontando países norteamericanos como México, que se han incorporado al sistema digital de los EUA, quedan Panamá y Colombia casi como únicos territorios que se han incorporado al DVB-T en todo el continente. Deducir de ello que estos dos países juegan con desventaja con el resto de vecinos sería un grave error, por dos motivos básicos:  Primero, la compresión digital de las emisiones en MPEG-4 del DVB-T2 (segunda generación del sistema euro...

Sumar estratègies: patrimoni, educació i experimentació mediàtica

Aquests dies, coincidint amb el dia mundial de la ràdio, s'ha presentat una molt interessant i niciativa per dotar Barcelona d'un museu específic per aquest mitjà que, d'aquí no gaires anys celebrarà el seu centenari al nostre país. Una proposta molt justificada però que, per ser viable en un proper futur, hauria de plantejar-se estratègicament, sumant esforços amb altres de similars que malden de fa anys per dotar Catalunya d'un gran centre museístic, divulgatiu i de serveis al conjunt del sector audiovisual. Un centre totalment viable econòmicament pel seu potencial atractiu per a famílies d'aquí i turistes de tot el món, i que podria dotar-se d'instal·lacions i equipaments on les noves generacions universitàries fessin unes primeres passes de l'imprescindible R+D+I que mou el macrosector audiovisual + TIC. Un museu de l'audiovisual del qual Comunicació 21 ja en va publicar un ampli reportatge fa uns anys. En paral·lel, tot i meritòri...

La CCMA en perill. Posem punt i final als efectes de la contrareforma.

L’escalada de la tensió interna dins la CCMA, després de diverses vagues continuades, el tancament de la direcció als despatxos de TV3 i la dimissió en bloc del seu comitè professional. Tindrà aquest final de setmana un nou capítol amb la votació per a la convocatòria d’una vaga indefinida o una fórmula similar.  La situació és límit. Té uns orígens i unes causes concretes. I sobre elles cal actuar i amb urgència. Abans d’entrar-hi, no vull deixar d’esmentar el capítol de la no-retransmissió en directe els premis Gaudí; circumstància que va fer mal a tothom, però que és el resultat d’un legítim dret de vaga davant d’una situació que s’ha anat degradant. La polèmica particular que es va generar, a l’entorn d’un suposat distanciament entre la gent del cinema i els professionals de TV3, mereix però un altre article. Els greus problemes del nostre valuosíssim cinema no tenen res, res a veure amb oferir o no en directe aquests premis d’una Acadèmia del Cinema Català, que tant...