Daniel Condeminas

En la polèmica sobre els nomenaments dels nous membres del CAC, voldria apuntar tres qüestions que considero importants, i de les que he llegit o escoltat molt pocs anàlisis. Més enllà de les formes que han presidit aquest lamentable procés, n'hi ha temes de fons que no poden passar per alt, i que ens dibuixen un perillós escenari de futur on la feina de construcció d'un entramat d'institucions públiques de la comunicació i l'audiovisual, i per tant de l'estructura democràtica d'una societat, pot quedar definitivament tocat per haver perdut la seva credibilitat davant la ciutadania. I el que no és creïble no serveix de res. La primera és que em sorprèn la sorpresa pels perfils elegits. Malgrat es va dir que els canvis introduïts a les lleis de la CCMA i el CAC eren tècnics, i en favor de no sabem quins estalvis, la veritat és que van canviar a pitjor, a molt pitjor, el sistema d'elecció dels seus representants. Això no té res de tècnic, sinó d'ideol...

Amb la TV connectada, el garbuix de plataformes i sistemes d’accés a continguts audiovisuals (IPTV, WebTV…) se simplificarà per a l’usuari de forma extraordinàriament còmoda.  Des de la pantalla principal de la llar –i la resta també— es veurà televisió. Una televisió que no serà només la que hem conegut fins ara, sinó moltes coses més que, això sí, es podran gaudir com un tot des del comandament a distància. Un de sol. En els darrers anys, l’accés a múltiples continguts audiovisuals per IP, absolutament a la carta i de forma gratuïta –legal o no–, havia desplaçat les noves generacions de l’aparell de televisió del menjador a la pantalla de l’ordinador… això i la irrupció de les xarxes socials nascudes amb els primers xats i fòrums d’Internet. La gran millora de l’experiència visual de les noves pantalles de televisió, per mida i per resolució, juntament amb la seva creixent connectivitat a Internet, està obrint un nou escenari al que fins ara hem conegut com a “televisió”, que...

En aquestes darreres setmanes s’han celebrat dues activitats destacades – una acadèmica, a la UAB , i l’altra, el Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) de Granollers-- que m’han permès reflexionar sobre el canvi de paradigma que està vivint el disseny de l’ecosistema audiovisual del nostre país i que, com assenyalaré tot seguit, pot significar la fi del model sorgit del treballat consens dels anys 90; un consens que havia permès avançar en la vertebració d’un model nacional, homologable amb els països europeus que han marcat camí. Ara, de confirmar-se algunes temences, i de no canviar aviat el rumb de determinades decisions, anem caminant a un altre model, que manté sobre el paper característiques similars, però que és molt diferent en concepte i recorregut final: el model regional. Un model que ja no impugna la problemàtica de subsidiarietat del nostre sistema comunicatiu i del marc de referències que genera davant l’espanyol; que deixem de ser només un subsistema. Aquest no. Aques...

Aquest cap de setmana el cinema català ha tornat a recollir nous reconeixements. El s guardons lliurats al  Festival de Cinema de Màlaga han estat una nova demostració que aquí es fan obres de gran qualitat, pensant tant en la seva projecció comercial com en la seva qualitat. Precisament, en relativament poc temps, he tingut l'ocasió d'assistir a les estrenes de tres films d'autor que exemplifiquen aquesta enorme vitalitat creativa que en aquests darrers anys ha agafat una molt forta embranzida, ara perillosament qüestionada per retallades aquí i allà... després en parlem. Tres pel·lícules de temàtica i estructura molt diferent, però amb dos elements compartits que, un d'ells per la seva temàtica no estrictament cinematogràfica, mereix quelcom més que les línies que segueixen: l'extensió territorial de la llengua catalana, i fins i tot la implícita reivindicació del seu paper fonamental, vital, com a eina de comunicació. Una realitat ben amenaçada per altra ba...

Ahir al vespre, assistia novament a la cerimònia de lliurament dels Premis Sant Jordi de cinematografia , organitzats des de fa 56 anys per RNE a Catalunya. A banda dels més que merescuts aplaudiments a Javier Mariscal i Fernando Trueba per Chico y Rita , o a Rosa Ma. Sardà, en recollir el reconeixement a Ventura Pons --qui ha tornat a trobar el tremp de les seves millors comèdies amb Any de Gràcia -- sense oblidar la gran actriu  Julieta Serrano  o l'equip d' EVA  format a l' ESCAC , voldria apuntar quatre idees sobre la importància del mitjà radiofònic com a eina estratègica per a la comunicació i la cultura. Interior de l'exposició itinerant de RNE   Just aquest proppassat diumenge, arribava a Barcelona l'exposició itinerant del 75è. aniversari de RNE, el mateix dia que actuava en directe Amelie , els guanyadors del Disc Català de l'any , premi que ha permès donar impuls a joves grups musicals del país, i que exemplifica una de les moltes inicia...

Una de les sessions del seminari a Barranquilla Després de molts mesos de preparació, i de la mà de la Universitat de Barcelona, he viscut l'experiència de compartir a Colòmbia, les experiències viscudes durant els sis darrers anys del procés de substitució de la TV analògica per la TDT; primer a la CCRTV i després a la Generalitat de Catalunya, com a director del programa d'impuls a la TDT . Juntament amb grans professionals de TV3, TVE-Catalunya i del sector de les telecomunicacions, hem aportat des de Catalunya els nostres coneixements. No només del que ha passat i de com poden aplicar-ho al seu procés, sinó també de les perspectives de futur que compartirem a una banda i l'altra de l'Atlàntic ben aviat. A l'ambiciós programa de formació multidisciplinar sobre la TDT a Colòmbia encara li queden algunes setmanes de seminaris; però ja es pot avançar que finalitzarà exitosament. Molts centenars de professionals vinculats a les televisions i a les produ...

Aquest passat divendres, 17 de febrer, participava a la cloenda de la 9ena edició del  Barcelona VisualSound  a l'espai Jove Boca Nord del barri del Carmel.  Durant 11 dies, 8 centres cívics i culturals de la ciutat han aplegat més de cinquanta activitats sobre el món de l'audiovisual, on s'han pogut veure i escoltar les 133 obres seleccionades d'un total de quasi quatre-centes presentades. Tot un rècord! Com l'any passat, vaig fer un breu parlament en nom del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya, just abans que s'atorguessin els 22 premis del jurat i del públic. Unes paraules en les que vaig subratllar la importància que tenen festivals com aquest per als joves; perquè són aparadors on no només es poden conèixer, sinó sobretot reconèixer els valors de les produccions audiovisuals premiades o, si més no, seleccionades pel jurat.  Més de cent creacions que demostren la qualitat i la innovació de molts joves catalans que les han creat...